The bordermarkers of the Pyrenees
Llivia delimitation-act in French and Catalan
Print this page


Abornement de l'enclave de Llivia
(source: 11 juillet 1868. Acte final de la délimitation de la frontière internationale des Pyrénées, signé à Bayonne)

Pour délimiter le périmètre de l'enclave de Llivia, on a employé des croix et des bornes marquées de leur numéro d'ordre. Les croix sont identiques à celles de l'abornement, décrites dans la première section du présent acte; mais les bornes n'ont que 6o centimètres de haut et les côtés inégaux de la base sont, l'un de 35 centrimètres. l'autre de 30. Ces bornes portent en outre la double LL gravée sur la face regardant Llivia, et sur la face opposée, l'initiale du nom de la commune française limitrophe correspondante.

1. La première borne a été mise au bord Nord-Ouest du chemin de Llivia à Puycerda, au lieu dit Pontarro de Chidosa, touchant à l'ancien repère de limite entre Ur, Caldegas et Llivia.
Comme dans l'abornement depuis le Val d'Andorre jusqu'à la Méditerranée, les angles sont comptés à partir de la même direction suivie, et les distances à partir du dernier repère, à moins d'avis contraire.
La première direction du périmètre forme un angle de 45 degrés avec le chemin précité, et arrive à la borne den Punyet, qui porte le n° 3. On va généralement en ligne droite d'un repère à l'autre, à moins qu'on ne dise autrement.
2. Borne sur cette direction, à 48o mètres, au pas dels Bous, contre le mur qui borne à l'Ouest le chemin de Llivia à Onzès.
3. A 302 mètres, à la place de l'ancienne borne den Punyet, on a établi la nouvelle, à 20 mètres environ de la rive droite de la Sègre.
4. On passe la Sègre, formant un angle rentrant de 150 degrés et suivant le chemin rural dit Pas dels Bous de Camporas, ou Pas de la Borda. Borne à 180 mètres à l'Est d'un coude dudit chemin.
Faisant un angle saillant de 122 degrés, on remonte un talus dit Riba-de-Camporas.
5. Borne à 21 mètres; à l'extrémité orientale de Riba-de-Camporas.
6. Angle rentrant de 147 degrés. Borne à 850 mètres, à la limite de Caldegas et de Sainte-Léocadie, au lieu dit Bac-d'Onzès, dans la Serre de Concellabre.
7. Borne à la place d'une ancienne, à 300 mètres, dans la Serre de Concellabre, et faisant un angle saillant de 178 degrés.
8. Angle saillant de 156 degrés et par le haut du plateau. Borne à 1115 mètres dans la Serre de Sainte-Léocadie; au lieu dit Pel-de-Can, et à 110 mètres à l'Ouest du chemin de Mas-Palau à Gorguja.
9. Dans la même direction, borne à 406 mètres, dans la partie de la Serre de Sainte-Léocadie appelée Serre de Valcedolla, sur le côté Est du chemin de la Chapelle-Saint-Étienne à Gorguja.
La limite, forme un angle saillant de 161 degrés; les bornes 10 et 11 sont sur cette direction.
10. A 308 mètres, à la Serre.de Picasola.
11. A 278 mètres, sur le bord supérieur de la Rive de Picasola, où confinent Sainte-Léocadie et Saillagouse.
12. Descendant obliquement, par un angle rentrant de 160 degrés la pente de Picasola. Borne à 3oo mètres contre le mur du pré Carbonell, à 70 mètres environ de la rive gauche de la rivière d'Err.
13. On suit ledit mur par un angle de 107 degrés jusqu'à la rivière d'Err, que l'on traverse en continuant par la même direction. Borne à 160 mètres, contre un mur de clôture.
l4. Sans changer sensiblement de direction, borne sur le côté Nord-Est du chemin d'Err à Gorguja, à 235 mètres.
15. On suit ce chemin pendant 250 mètres, sous un angle saillant de 104 degrés. Borne sur le même côté Nord-Est du chemin.
Faisant un angle rentrant de 143 degrés, on va directement au lieu dit Font del-Estang, à 36o mètres de distance sur le chemin de Ro à Llivia, lequel sert de frontière depuis le n° 16 jusqu'au n° 21; mais le tracé en est si mal défini qu'il a fallu le régulariser dans toute la portion qui marque la limite, ce qui a été fait par deux lignes brisées parallèles signalées au point de départ et à chaque changement de direction par deux bornes portant le même numéro et placées à 7 mètres l'une de l'autre pour indiquer la largeur du chemin, fossés compris. Bien entendu que cette rectification du nouveau tracé ne s'oppose pas à l'arrondissement des angles, qu'on jugerait nécessaire pour faciliter la circulation. L'axe du chemin servira de frontière, toutefois l'entretien de la voie et des fossés ne pouvant se partager d'après cette ligne, les Français seront chargés de la première moitié à partir du n° 16, et les Espagnols de la deuxième moitié jusqu'au n° 2 1.
Les couples de bornes ont été placées dans les cinq positions suivantes:
16. Au lieu dit Font-del-Estang, et au Nord-Ouest des petites sources de ce nom.
17. Formant un angle saillant de 122 degrés à 356 mètres.
18. Sous un angle rentrant de 16o degrés, à 66o mètres.
La limite de Saillagouse avec Estavar est à peu près à égale distance des repères 17 et 18.
19. Angle saillant de 175 degrés et à 220 mètres.
20.Formant un angle saillant de 175 degrés et à 165 mètres.
21. Sous un angle saillant de 172 degrés et à 236 mètres, on n'a placé qu'une seule borne au lieu dit Tarrosel, au bord septentrional du chemin qui cesse ici de marquer la frontière.
21. 1. Borne à 95 mètres au sommet du Tossal-del-Tarrosel, monticule sur la rive gauche de la-Sègre.
La ligne divisoire gagne le confluent de cette rivière avec celle d'Estaugé, connue plus haut sous le nom de Palmanill. On en remonte le cours jusqu'à l'endroit où il reçoit le ruisseau qui descend du Pla de Palmanill.
22. Croix horizontale sur une roche plate, à l'angle Sud-Ouest du confluent du Palmanill avec le ruisseau précité. Ce point est commun à Estavar et à Targasonne.
23. Changeant de direction vers le Nord-Ouest, on va à 755 mètres en ligne droite, à la borne située au Pla de Palmanill, au bord Nord-Ouest du chemin de Targasonne à Llivia.
24. Croix horizontale à 420 mètres sur la rive droite de la Ribera-dells-Valls, et à 25 mètres au-dessous du confluent des deux cours d'eau qui forment la Ribera.
25. Borne à 210 mètres au sommet dit Tossal-de-Ventola, que les habitants de Targasonne connaissent sous le nom de Sarrat-del-Gougou.
26. Formant un angle de 162 degrés avec l'alignement des repères 23 et 25, à 405 mètres, passant par un massif de rochers appelé Bereta ou las Barretas, croix verticale regardant le Sud, sur une roche située au Prat-det-Pou, où commence le territoire d'Angoustrine.
27. A 102 mètres, sous un angle saillant de 169 degrés, croix sur une grande roche au Nord du Prat-del-Rey.
28. Par un angle saillant de 170 degrés, et à 142 mètres, borne au Camp-del-Rey.
29. Sous un angle saillant de 145 degrés et à 71 mètres, croix sur la face supérieure et presque horizontale d'une très grande roche.
30. Croix horizontale à fleur de terre, à 16o mètres, au confluent du ruisseau de Vilalte et du Rec de Mas de Vitalte.
La réunion de ces deux ruisseaux forme celui del Toudou,lequel marque la limite jusqu'à son point de rencontre avec le chemin rural connu sous le nom de Carrérade del Toudou.
Pour fixer le tracé et la largeur de ce chemin dans la portion qui sert de limite, on a placé de distance en distance. une couple de bornes avec le même numéro, à 5 mètres l'une de l'autre, ce qui indique la largeur du chemin, ruisseau compris. L'axe du chemin marque la frontière.
Ces couples de bornes ont été mises aux quatre points suivants:
31. A la rencontre du ruisseau del Toudou avec la Carrérade.
32. A 75 mètres dans la direction du chemin au premier coude.
33. A 71 mètres à un autre coude.
34. A l'extrémité occidentale de la Carrérade, à 330 mètres.
La limite quitte la Carréradè et recommence à se diriger en ligne droite d'un repère à l'autre jusquà ce qu'ont ferme le périmètre.
35. Allant à 454 mètres vers le Sud, borne à la Porteille del Toulon, sur le côté septentrional du chemin.
36. Faisant un angle rentrant de 117 degrés, borne à 310 mètres au point le plus élevé du passage, au lieu dit l'Oratoire-del-Puig, au bord oriental du chemin d'Angoustrine à Saréja.
On arrive, par un angle de 168 degrés, au lieu de les Esquères.
37. Sur cette direction et à 175 mètres, croix sur la face Sud d'une grande roche de la pente appelée Sarrat de Courmiers. 38. Borne à 175 mètres, au-dessus du roc dit Roquette-des-Esqugaères.
39. On se dirige à peu près vers le Sud, sous un angle de 126 degrés. Borne à 330 mètres au milieu de l'espace qu'occupait une grosse roche dite Cova-de-la-Guilla, laquelle a été récemment détruite par la mine.
40. Suivant la même direction à 215 mètres, croix sur le roc des Fosses-del-Rey.
41. A 120 mètres à peu près dans le même sens, borne à Coste-den-Calvère, sur le côté septentrional du chemin de Villeneuve à Llivia.
42. Continuant sensiblement vers le Sud à 225 mètres, borne contre le roc de Camp-del-Pla ou de Coma-de-Flori où aboutissent les communes d'Angoustrine et d'Ur.
43. Faisant un angle saillant de 173 degrés, borne à 715 mètres contre le mur des prés du Toudou-de-Flori, au bord du sentier de Villeneuve à Onzès.
44. Par un angle saillant de 174 degrés, borne à 400 mètres sur le côté Sud du chemin d'Ur à Llivia.
45. Dernière borne à 325 mètres sur la même direction, au Tossal-dePerelagre ou Piedra-Lagra. qui est un saillant du talus.
Une ligne droite de 585 mètres de longueur joint la borne 45 à celle n° 1, au Pontarro-de-Chidosa et ferme le périmètre faisant à Piedra-Lagra un angle saillant de 142 degrés, et un autre de 126 degrés à Pontarro-de-Chidosa.

Fitació del terme enclavat de Llívia
(source: Peter Sahlins: Fronteres i identitats: la formació d'Espanya i França a la Cerdanya, s. XVII-XIX. Vic: Eumo Editorial, 1993.  This is the translation to catalan from the book: Peter Sahlins: Boundaries. The making of France and Spain in the Pyrenees. University of California Press, 1991. The english original of the book however contains only a part of the delimitation act. With thanks to Marcel Miquel for providing this catalan text.)

Per assenyalar els límits del perímetre jurisdiccional de Llívia s'han emprat creus i fites marcades amb el número ordinal corresponent. Les creus són del tot iguals a les descrites en la primera secció d'aquesta acta; però els pilars només tenen 60 centímetres d'alt, i els costats desiguals de la base, 30 i 35 centímetres, respectivament; i a més, aquestes fites tenen una doble "ela" gravada al costat fronterer amb Llívia, i en l'oposat, la inicial del nom del poble francès amb què limita per aquella banda.

Fita 1:
La primera fita es va situar a la vora nord-oest del camí que va de Puigcerdà a Llívia, en el paratge anomenat Pontarró de Xirosa, al costat de la pedra antiga que servia de terme entre Llívia, Ur i Càldegues.
Tal com es va fer en la fitació des de la Vall d'Andorra a la Mediterrània, els angles es mesuren respecte a la direcció que es duia i les distàncies a partir de l'últim molló, si no és que s'indica el contrari.
La primera línia del perímetre forma un angle de 45 graus amb el camí citat i va a parar a la Fita d'en Punyet, que duu el número 3. Per regla general, d'un senyal de límits a l'immediat, s'hi va en línia recta, excepte quan es digui una altra cosa.
Fita 2:
Fita en l'esmentada direcció, a 480 metres en el Pas dels Bous, al costat de la tàpia que limita a l'oest el camí que va de Llívia a Oncés.
Fita 3:
A 302 metres, en ellloc de l'antiga Fita d'en Punyet, se'n va establir la nova a 20 metres del marge dret del riu Segre.
Fita 4:
Es travessa el Segre formant un angle entrant de 150 graus i seguint el camí rural conegut com a Pas dels Bous de Camp-Ras o pas de la Borla, es va aixecar un pilar a 180 metres a l'est d'una recolzada del camí. Describint un sortint de 122 graus es puja el pendent de la Riba de Camp-Ras.
Fita 5:
Fita a 21 metres en l'extrem oriental de la Riba de Camp-Ras.
Fita 6:
Fita que traça un entrant de 147 graus, situat a 850 metres, límit entre Càldegues i Santa Llocaia, a la Serra de Cancellabre, lloc anomenat Bach d'Oncés.
Fita 7:
Fita en el lloc d'una altra d'antiga a la Serra de Cancellabre, a 300 metres, on queda així format un sortint de 178 graus.
Fita 8:
Angle sortint de 156 graus per sobre de l'altiplà; fita a 1.115 metres a la Serra de Santa Llocaia, en el lloc anomenat Pell de Can, 110 metres a l'Oest del camí que va de Mas Palau a Gorguja.
Fita 9:
En la mateixa direcció, pilar a 406 metres a la part de la Serra de Santa Llocaia, anomenada Serra de Balcedolla, a la vora oriental del camí de la Capella de Sant Esteve a Gorguja.
Els límits formen un angle sortint de 161 graus i en aquesta direcció es troben les fites 10 i 11.
Fita 10:
A 308 metres en la Serra de Picasola.
Fita 11:
A 178 metres, a la vora superior de la Riba de Picasola, límit de Santa Llocaia i Sallagosa.
Fita 12:
Baixant obliquament per la Riba de Picasola, fent un entrant de 160 graus, fita a 300 metres al costat de la tàpia del Prat Carbonell, a uns 70 metres de la vora esquerra del riu d'Er.
Fita 13:
Per un angle de 107 graus se segueix la mateixa tàpia fins arribar al riu d'Er , i un cop passat el riu es continua en la mateixa direcció. Pilar a una distància de 160 metres contra una paret.
Fita 14:
Sense canviar de direcció, pilar a la vora nord-est del camí que va d'Er a Gorguja, a 235 metres.
Fita 15:
A 250 metres més enllà, al mateix camí, sota un sortint de 104 graus, pilar a la vora nord-est de la via. Describint un angle entrant de 143 graus es va directament al paratge anomenat La Font de l'Estany, que es troba a una distància de 360 metres en el camí que va de Ro a Llívia. Aquest camí serveix de límit des del número 16 fins al 21 ; però el traçat està tan desordenat i mal definit que ha estat necessari regularitzar-lo en la part que fa de límit; s'ha format amb dues línies anguloses paraHeles, i s'ha assenyalat amb dues fites que porten el mateix número el punt de partida i cada canvi de direcció; la distància de set metres de clar que deixen entre si les dues fites de cada parell marca l'amplada del camí, incloses les cunetes, sense que aquest traçat obstaculitzi l'arrodoniment dels angles on es cregui necessari per facilitar la circulació. L'eix del camí determina ellímit. Malgrat tot, no es va poder establir d'acord amb aquesta ratlla el mètode per a la conservació de la via i de les cunetes, i queda a càrrec dels francesos els sosteniment des del molló 16 fins a la meitat de la distància que hi ha fins al senyal 21 , i a càrrec dels espanyols el de la meitat restant.
Les fites apariades s'han coHocat en els cinc punts següents:
Fita 16:
En el paratge anomenat la Font de l'Estany, al nord-oest dels escassos manantials d'aquest nom.
Fita 17:
Traçant un sortint de 122 graus, a 356 metres.
Fita 18:
Sota un entrant de 160 graus, a 660 metres. El límit entre Sallagosa i Estavar és quasi equidistant als senyals 17 i 18
Fita 19:
Angle sortint de 175 graus, a 120 metres.
Fita 20:
Formant un sortint de 175 graus, a 165 metres.
Fita 21:
Sota un angle de 172 graus, a 236 metres s'ha col·locat ja un sol pilar en el lloc que s'anomena el Tarrossel, a la vora septentrional del camí que des d'aquest punt deixa de marcar la frontera.
Fita 21-1:
Pilar a 95 metres al cim del Tosal del Tarrossel, que és una muntanyeta al marge esquerre del riu Segre.
La ratlla divisòria s'encamina a la confluència del riu que s'acaba d'esmentar amb el d' Astange, que més amuht es diu Palmanil, i es puja aquest corrent fins al punt en què rep el rierol que baixa del Pla de Palmanill.
Fita 22:
Creu horitzontal sobre una roca plana, a l'angle sud-oest de la confluèn -cia del Palmanill amb el rierol, punt que és comú a Estavar i Targasona.
Fita 23:
La demarcació, canviant de direcció cap al nord-oest, va directament a una fita situada a 755 metres cn el Pla de Palmanill, a la vora nord- oest del camí que va de Llívia a Targasona.
Fita 24:
Creu horitzontal a 420 metres a la vora dreta de la Ribera del Valls, 25 metres més avall de la unió de dos rierols que formen la Ribera.
Fita 25:
Fita a una distància de 21 0 metres al cim de la Tosa de Ventolà, conegu da a Targasona per Serrat del Cogull.
Fita 26:
Formant un angle de 162 graus amb la ratlla de senyal 23 i 25 a 405 metres, passant per un grup de roques anomenat Les Barretes o Bereta, es va fer una creu vertical que mirava al sud en una penya situada al Prat del Pou, on comença el territori d' Angostrina.
Fita 27:
Formant un sortint de 169 graus, a 1 02 metres, creu sobre una roca de gran dimensió al nord del Prat del Rei.
Fita 28:
Amb un angle sortint de 170 graus, a 142 metres, pilar al Camp del Rei.
Fita 29:
Sota un sortint de 145 graus, a 71 metres, creu a la cara superior , quasi horitzontal, d'una gran penya.
Fita 30:
Creu horitzontal a flor de terra a 160 metres, en la confluència de Vilalta amb el Rec del Mas de Vilalta.
De la unió d'aquests dos rierols resulta el Barranc del Tudor, que marca la ratlla fins allà on troba el sender rural conegut amb el nom de la Carrerada del Tudor.
Per regularitzar el traçat i l'ample d'aquest camí en la part que serveix de límit, s'han posat de tant en tant un parell de fites amb la mateixa numeració, amb una distància entre les dues de cinc metres que s'assenyalen d'ample a la via, inclòs el rierol. L'eix del camí marca la frontera.
Aquests parells de fites s'han situat en els següents quatre paratges:
Fita 31:
Allà on es troben el Barranc del Tudor i la Carrerada.
Fita 32:
A 75 metres en direcció de la Carrerada, en la primera recolzada.
Fita 33:
A uns altres 75 metres en una altra recolzada.
Fita 34:
En l'extrem occidental de la Carrerada, a 330 metres.
La ratlla deixa la Carrerada i segueix ja rectament de molló en molló fins a tancar el perímetre.
Fita 35:
454 metres més al sud, pilar en la Portella del Tudor, a la vora septen- trional del camí.
Fita 36:
Fent un angle entrant de 117 graus, pilar a 31 metres en el punt més alt del pas, en el lloc anomenat Oratori del Puig, a la vora oriental del camí d'Angostrina a Saneja.
Per un angle de 168 graus s'arriba a un paratge anomenat Les Esquerres.
Fita 37:
Sobre la mateixa recta, a 17 5 metres, es va cisellar una creu de cara al sud en un cingle del pendís conegut com a Serrat de Courmiers.
Fita 38:
Fita a 175 metres, que domina una roca anomenada la Roqueta de les Esquerres.
Fita 39:
Dirigint-se pròximament cap al sud, per un angle de 126 graus, fita a 330 metres, al mig dellloc que ocupava una gran pedra anomenada Cova de la Guilla, i que havia estat recentment destruïda amb barrinades.
Fita 40:
Seguint la mateixa direcció 215 metres, creu sobre una roca a les Fosses del Rei.
Fita 41:
Caminant amb el mateix rumb a uns 120 metres, fita a Costa Encalvera, al costat septentrional del camí de Vilanova a Llívia.
Fita 42:
Seguint sensiblement cap àl sud 225 metres, fita al costat de la roca de la Coma del Flori o del Camp del Pla, on conflueixen el termes d' Angostrina i Ur.
Fita 43:
Oescribint un sortint de 173 graus, pilar a 715 metres al costat de la tàpia dels prats del Tudor de Flori, a la vora del camí de Vilanova a Oncés.
Fita 44:
Per un angle sortint de 174 graus, fita a 400 metres a la vora sud del camí d'Ur a Llívia.
Fita 45:
Sobre la mateixa direcció, última fita a 325 metres, en el Tosal de Pedra Llarga a Peyre Llarga, que és un sortint en un ribasset.
Una recta de 585 metres de longitud uneix la fita 45 amb el Pontarró de Xidosa (núm.l ) i tanca el perímetre, formant a Pedra Llarga un angle sortint de 142 graus i un altre de 126 graus al Pontarró de Xidosa.